Aquests estiu, els països mediterranis pateixen una nova onada d’incendis forestals

Autor: Gabinet de Premsa. Publicat: 03/08/2023

Grècia, Itàlia, Algèria, Tunísia… estan patint una onada intensa d’incendis forestals amb danys ambientals, materials i personals d’enormes dimensions. Mentre Espanya s’ha tornat a enfrontar a l’estiu, època en què es produeixen la majoria dels incendis forestals, confiada que una climatologia més favorable vinculada a les abundants pluges dels mesos de maig i juny millorés les nostres dades respecte 2022 però sense haver dut a terme accions eficaces de prevenció. El COIM torna posar èmfasi un estiu més que els deures segueixen sense fer-se malgrat que l’any passat es va posar de manifest, i semblava haver-hi consens respecte que només la gestió forestal i l’economia vinculada al medi rural fan possible una lluita més eficaç contra els incendis forestals. No oblidem que gairebé el 55% de la superfície d’Espanya és forestal, però continua sense ser una prioritat en les polítiques econòmiques de les diferents administracions.

El medi forestal espanyol no són ecosistemes primigenis sinó sistemes culturals, fortament intervinguts i transformats durant mil·lennis, espais que la FAO descriu com a semi-naturals. Espanya posseeix un dels patrimonis forestals més valuosos de la Unió Europea, no només per l’extraordinària diversitat dels seus hàbitats forestals, sinó també per la seva gran diversitat de sistemes d’aprofitament (de les pinedes resineres a les suredes, de les castanyedes a les deveses, dels ports cantàbrics als matollars, de les pollancredes a la laurisilva canària) i també de les seves cadenes de valor (productes de fusta, bioenergia, fusta per a construcció, moble, suro, resina, castanya, pinya, caça, bolets i tòfones, plantes medicinals, pastures, turisme de natura, etc.).

Espanya és un país marcadament forestal, encara que la societat espanyola no en sigui conscient i cregui que ens estem quedant sense boscos com a conseqüència de les alarmes estivals de cada any. Espanya posseeix 28 milions d’hectàrees de forests (boscos i altres terrenys forestals) de les quals 18,6 milions són arbrades, i s’estima que el 2050 se superin els 22,5 milions. Si volem canalitzar el problema dels incendis forestals hem de posar el focus a la rendibilitat de la gestió d’aquests terrenys i, si no, el resultat serà l’abandonament.

Per impulsar la gestió de les forests cal motivar la propietat a través de: l’associacionisme per dur-la a terme de manera professional mobilitzant els més de 2 milions de persones propietàries; la concentració de superfícies de gestió (d’almenys 500 hectàrees); la mecanització dels seus tractaments i aprofitaments; la reducció de la càrrega burocràtica als tràmits; la racionalització, simplificació, digitalització i principi de confiança en la propietat forestal. També cal fomentar l’arrelament familiar de les persones propietàries forestals; dignificar les persones treballadores forestals qualificades; incentivar les inversions al sector forestal i disminuir l’excés d’intervencionisme de l’Administració. També cal incentivar i assegurar les inversions, fonamentalment la reinversió d’ingressos per aprofitaments i dotar d’un marc fiscal, creditici i d’assegurances adaptat al sector forestal que incentivi la inversió.

I com no, fomentar l’emprenedoria forestal, tant als sectors tradicionals afavorint el seu desenvolupament, avui frenat per restriccions temporals a la gestió desproporcionades i per l’abús de la contractació directa a les empreses públiques i el minifundi contractual, com a sectors emergents com a turisme de naturalesa, aliments forestals, salut, etc.

L’abandonament del medi forestal

Les nostres forests no es troben en el millor estat, de fet, moltes d’elles porten dècades d’abandonament precisament a les zones que són més propícies i sensibles als incendis. Tot i que disposem de grans professionals i equips d’extinció a tot el nostre territori, aquesta no és l’única via per enfrontar-nos al problema dels incendis.

Aquest abandonament, unit a la manca de població en zones rurals vinculat a l’absència d’oportunitats en aquests territoris, ha donat com a resultat boscos continus, tant a àrees de muntanya com a zones periurbanes, on es dóna un important nivell de càrrega de biomassa, és a dir, combustible, que pot superar les 100 tones per hectàrea, excedint tota capacitat d’extinció i posant en risc la vida dels efectius d’extinció. Per això, és essencial abordar la gestió forestal d’aquests territoris si volem conservar-los.

A més, es troba a faltar una política forestal decidida, que hauria de ser estratègica per al país, ja que més de la meitat del territori nacional en depèn. És important que el sector forestal sigui reconegut com a sector primari que, en lloc de constituir un problema, sigui clau per oferir extraordinàries oportunitats per a l’estat en general i per al món rural en particular.

Eduardo Rojas Briales, degà del COIM, indica que “aquestes actuacions requereixen una planificació de prevenció i la seva execució contínua durant tot l’any de mà de professionals, cosa que ha d’anar acompanyat d’uns pressupostos suficients i estables. És crucial obrir el debat sobre com finançar el territori interior i forestal d´aquesta Espanya despoblada”.

El COIM també assenyala que a més hi ha altres mesures de suport a la gestió forestal com l’ús de les cremes prescrites o la ramaderia i agricultura extensiva que generen discontinuïtats al territori amb cultius de poca combustibilitat, com la vinya, i que permeten crear paisatges més resilients.