El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de Espanya manifesta que, davant la greu onada d’incendis forestals, és hora de canviar els paradigmes que ens han portat fins aquí.

Autor: Gabinet de Premsa COIM. Publicat: 28/07/2022

Els professionals de l’Enginyeria de Forests proposen recuperar la gestió forestal com a vacuna davant els mega-incendis, la inseguretat energètica i la despoblació.

Aquest estiu ha tornat a mostrar-nos la nostra impotència davant els mega-incendis malgrat la feina de tots els que lluiten intrèpidament per a contenir els danys i riscos que causen aquests i que no volem deixar de reconèixer. Espanya disposa d’un dels sistemes més sofisticats i destina considerables recursos a l’extinció en comparació amb països del seu entorn i similar risc d’incendis, però es fa necessari un enfocament més equilibrat i ampli, no solament centrat en prioritzar l’extinció.

Els boscos espanyols han multiplicat per 2,5 la seva extensió en els últims 80 anys i per 3 els seus estocs de biomassa en els últims 50 anys mentre que el seu aprofitament s’ha estancat durant aquest període. La difícil orografia del nostre país, unit a la tremenda reculada de l’agricultura tradicional i la ramaderia extensiva (malgrat les ingents quantitats de diners destinades per la PAC) han generat una continuïtat de vegetació forestal en zones de muntanya, que fan més difícil l’extinció dels incendis, alhora que impedeix abordar-la en moltes ocasions havent d’esperar el moment per a fer-la amb la necessària seguretat per als equips d’extinció. La configuració d’aquestes noves superfícies forestals presenta amb freqüència vegetació morta per sobre de 10t/ha superant així la capacitat tècnica d’extinció.

Per tots aquests motius, el COIM proposa les següents actuacions:

És hora de més gestió forestal
Enfront dels 1.000 milions d’euros que es destina a l’extinció d’incendis cada any a Espanya, vora 300 són destinats a la gestió dels boscos. Actualment, l’Estat només inverteix 100 milions €/any en l’àmbit forestal, destinant principalment els fons a la contractació de mitjans aeris de suport a les CCAA per a l’extinció d’incendis. Davant aquesta situació, resulta necessari considerar la política forestal com un element central per a la cohesió territorial entre CCAA que permetin pal·liar les fortes disparitats de PIB/ha forestal (>1/70, és a dir hi ha comunitats on el PIB per hectàrea forestal és més de 70 vegades major que en altres).

Bioenergia: la gran aposta
Davant la forta acumulació de biomassa en els boscos, l’insuficient aprofitament de l’agrícola i la creixent urbana, unit a la incertesa sobre el subministrament energètic que se cern sobre la UE, sembla lògic que tant aquesta com Espanya apostin per la bioenergia en totes les seves formes. Mesures com el foment de les xarxes de calor i l’ús prioritari de la biomassa per a la demanda tèrmica, dispersa i rural, fins i tot la reducció de l’IVA al 10% per al consumidor, resultarien adequades per a la consecució d’aquest objectiu. És necessari superar alguns injustificables frens per part de certes unitats de la Comissió Europea al seu ús.

Adaptació de la legislació: Introducció del principi del risc de la no actuació
L’aplicació del principi de precaució, d’origen ambiental, als recursos naturals renovables i vius, comporta amb freqüència un impediment a la gestió forestal per no sospesar-se també els riscos de la no actuació. D’altra banda, en molts llocs del medi rural s’aplica normativa molt restrictiva que impedeix activitats econòmiques desitjables i innòcues.

Apoderar als titulars de les muntanyes i modernitzar l’Administració forestal
La gestió forestal requereix d’estructures més àgils i actuals que incloguin una necessària digitalització i col·laboració públic-privada en les actuacions. Apoderar als titulars de forests i exigir resultats resulta més eficient que una exhaustiva tutela per part de l’administració forestal. Una de les principals causes d’abandó forestal és el minifundi, sent necessari buscar solucions àgils i eficients que permetin assegurar una gestió forestal viable amb parcel·les minúscules.

Abordar el pagament per serveis ambientals
És el moment d’aplicar el principi que “si qui contamina paga, qui descontamina és compensat”. Existeixen opcions per a això com a través de la Directiva Marc d’Aigües o la Disposició final 7a de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica o el que es preveu en l’article 65 de 43/2003 de forests. La desproporció entre unes restriccions sempre aplicables i uns incentius elusius és una de les majors incoherències col·lectives que els incendis posen en evidència.

Recuperar la ramaderia extensiva i els cultius estratègics en la legislació forestal i la PAC, i la seva comercialització diferenciada
El pasturatge en terrenys forestals arbratges o arbustius han de ser considerats en la PAC, implementant una comercialització diferenciada. Igualment, el manteniment de cultius en parcel·les estratègiques com a tallafocs haurien de rebre un tracte diferenciat en la legislació forestal que els incentivessin.

Educar a la població en les aportacions de la gestió forestal sostenible i l’ús dels seus productes
Aconseguir la gestió forestal que es proposa no serà possible si no s’educa adequadament a les joves generacions i se’ls continua ensenyant que la tallada d’arbres és l’exemple més evident de comportament ambientalment negatiu i la plantació representa l’actuació ambiental més positiva. Igualment, és necessari recordar la gran aportació que cada ciutadà pot fer consumint productes forestals i agropecuaris de proximitat.

Apostar per la bioeconomía, l’ús de la fusta i altres fibres forestals
L’ús de la fusta i altres productes forestals en sectors com la construcció, embalatge, tèxtil, química o energia enfront dels basats en matèries primeres no renovables resulta inqüestionable en termes de sostenibilitat pel que les Administracions Públiques han d’apostar i liderar l’ús d’aquelles d’origen renovable (per exemple, substituint les calderes dels seus edificis per calderes de biomassa). Països del nostre entorn com França, ja estableixen que en la promoció pública d’habitatges i oficines ha d’usar-se el 50% almenys de fusta com a matèria primera.

Coordinar les polítiques de despoblació i forestals
A ningú li resulta aliè el fort solapament territorial que existeix entre les zones de risc de despoblació i les zones més forestals. Per això les polítiques forestals i de despoblació requereixen d’una forta imbricació i coordinació per a aconseguir els seus objectius, resultant clau que les mesures s’acordin entre les Administracions Públiques competents (MITECORD i CCAA) a través de mecanismes de concertació com el Consell Forestal Nacional que hauria de ser clau per la seva representativitat.