El Dia Mundial de l’Aigua s’estableix, per l’Organització de Nacions Unides, a la Conferència sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro el 1992.
Autor: COIM . Publicat: 22/03/2023
Així, des de la seva aprovació, el 22 de març se celebra anualment aquest dia posant el focus a la importància de l’aigua dolça i la seva gestió sostenible. Aquest dia recorda la necessitat de prendre mesures per fer front a la crisi mundial de l’aigua, en suport de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 6: aigua i sanejament per a tots per al 2030.
Espanya és un dels països europeus que es pot veure més afectat per la manca de disponibilitat d’aigua suficient en el futur, per la qual cosa s’imposa la necessitat de prendre mesures urgents per preservar els nostres recursos hídrics. Aquestes mesures impliquen actuacions de governança als diferents nivells de l’Administració i requereixen una acció política mantinguda en el temps, és a dir, requereix una veritable Política d’Estat.
És prou coneguda la vinculació de l’Enginyeria de Forests amb la gestió de l’aigua des de la creació, el 1901, del Servei hidrològic forestal com a precursor dels actuals Organismes de Conca. Per aquest motiu, el Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests s’uneix a aquesta celebració i ressalta:
- L’aigua és font i suport de vida i la seva funció ecològica com a suport dels ecosistemes i la biodiversitat resulta fonamental. Qualsevol acció encaminada a optimitzar la gestió d’aquest recurs s’ha de dur a terme tenint en compte la transversalitat de l’aigua com a agent bàsic per al funcionament dels sistemes naturals i del desenvolupament econòmic, urbanístic, cultural i d’oci de la societat actual.
- Cal, per tant, que la gestió de l’aigua sigui un aspecte rellevant que cal tenir en compte en tots els àmbits relacionats amb el desenvolupament de la societat: ordenació del territori, gestió dels usos del sòl, desenvolupament urbà i d’infraestructures, producció de energia, etc i, en definitiva, en totes les polítiques de desenvolupament socioeconòmic.
- La superfície forestal d’Espanya s’ha incrementat substancialment en les darreres dècades ocupant una mica més de 26 milions d’hectàrees (26.280.281 ha, 14.717.898 ha arbrades i 11.562.382 ha desarbrades) que suposen el 52% del territori nacional. Mentre que, segons dades del Banc Mundial, la superfície forestal global ha baixat gairebé un 3% des del 1990, a Espanya aquesta superfície s’ha incrementat més d’un 30%. Molta d’aquesta superfície es concentra a les capçaleres dels rius, per la qual cosa és imprescindible incorporar la gestió d’aquestes grans superfícies forestals (boscos de capçalera, forests protectores d’embassaments i totes les masses forestals situades a les conques vessants), amb criteris hidrològics actualitzats que permetin incrementar la producció d’aigua blava, contribuint a optimitzar la regulació del règim, millorar la qualitat, augmentar la recàrrega d’aqüífers i controlar els processos erosius.
- A més, aquesta gestió contribuirà a establir i dinamitzar el teixit econòmic local, generant oportunitats d’ocupació i creant cicles productius sostenibles en àmbits rurals que, en general, es troben en territoris deprimits i amb forts processos de despoblació.
- Els programes de mesures dels plans de conca, a l’empara de l’Estratègia nacional d’infraestructura verda i de la connectivitat i restauració ecològica, i aprofitant les oportunitats que sens dubte brindarà l’impuls previst a l’Estratègia nacional de restauració de rius , han d’incloure prou inversions que permetin portar a la pràctica avenços en l’anomenada “selvicultura de l’aigua”.
- Els ecosistemes naturals associats a les masses d’aigua (boscos de ribera, aiguamolls, ecosistemes subaquàtics) generen nombroses externalitats i presten importants serveis a la societat per la qual cosa han de ser aprofitats mitjançant una gestió correcta per a la conservació del recurs aigua. És per tant fonamental la gestió d’aquests espais per garantir-ne la conservació en òptim estat. A més, la incorporació d’estratègies que tinguin en compte adequadament aquests ecosistemes per al maneig dels cabals de desembassament, permetrà minimitzar els desequilibris en el règim de cabals als rius i als cicles d’erosió-dipòsit de sediments i de transport de nutrients, així com en els processos d’infiltració a l’aqüífer.
- Garantir la permeabilitat longitudinal i transversal de les masses d’aigües superficials, facilitarà el desenvolupament dels ecosistemes naturals lligats als rius, incrementant la capacitat de laminació natural de les avingudes extraordinàries, la capacitat d’autoregulació i filtració i depuració natural i la conservació de nombrosos aspectes del cabal cultural, patrimonial i natural de la societat.
- Una salvaguarda adequada del domini públic hidràulic (DPH), seguint la legislació vigent, és essencial perquè la infraestructura verda que el DPH sustenta pugui mantenir les funcions, els processos i els serveis dels ecosistemes lligats a l’aigua.
- En els sistemes de càlcul per a la recuperació de costos per l’ús del recurs aigua (que estan establerts a la Directiva Marc de l’Aigua i a la vigent Llei d’Aigües, per transposició de l’anterior), que s’han d’incorporar a tots els plans hidrològics de conca, i tenir en consideració a l’hora de calcular tarifes i cànons a cobrar a tots els usuaris i concessionaris de l’aigua, resulta molt important que es tinguin en compte tots els serveis hidrològics no monetitzables de les masses forestals (depuració natural, laminació de avingudes, millora de la infiltració a l’aqüífer, sosteniment de la qualitat del recurs, etc).
- Això farà que aquests serveis siguin valorats i inclosos en els sistemes comptables de càlcul de costos, cosa que beneficiarà aquestes masses forestals mentre que, dins de la recuperació de costos, part d’aquests cànons i tarifes hauran de revertir en la gestió adequada de tots els ecosistemes lligats al riu ia la conca vessant.
Finalment, en el Dia Mundial de l’Aigua el Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests i l’Associació d’Enginyers de Forests, posen de manifest la seva adhesió al document “Elements per a un Pacte per l’Aigua”, aprovat el juliol de 2022, i elaborat pel Grup Tècnic de l’Aigua de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya (IIE) amb la participació de totes les branques de l’enginyeria donant així una visió integradora d’un recurs tan important per a tots com és l’aigua.