El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests d’Espanya valora el recentment aprovat Reial Decret Llei sobre incendis forestals

Autor: Gabinet de Premsa COIM. Publicat: 09/08/2022

El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests ha valorat avui el Reial decret llei aprovat pel Govern el passat dia 1 d’agost, que comporta una sèrie de modificacions en la vigent Llei de forests.

El COIM considera que les mesures incloses es restringeixen a l’àmbit de l’operatiu d’extinció d’incendis, incloent la vigilància i prevenció estricta, modificant la legislació aplicable. En aquest sentit, el Col·legi no entra en l’oportunitat d’aquestes, en general justificables, sinó en el procediment per a la seva aprovació que modifica l’habitual realitzat fins avui sobre la base d’un previ consens aconseguit dins dels òrgans de coordinació existents entre el Govern i les CC.AA., titulars de la major part de competències afectades.

Per al COIM, la possible i necessària millora del seu contingut hauria de ser abordada en el tràmit parlamentari de convalidació en el cas que s’acordés el seu tràmit com a projecte de Llei ordinària.

El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests recorda els elevats riscos que suposa eliminar els plans d’incendis en zones d’alt risc i triar que els plans anuals cobreixin tot el territori d’una CC.AA., ja que es corre el perill d’una rutinària reiteració d’aquests. A més, afegeix que haurien de ser les CC.AA. els qui avaluïn la idoneïtat d’un model únic d’emergències en un territori tan divers com el nostre.

El COIM també considera que el veritable problema d’aquesta norma no es refereix al relacionat amb l’extinció, sinó a les omissions del Reial decret: això és, no abordar el problema que suposa l’estat d’excessiva densitat per abandó dels boscos, incloent les zones perifèriques dels mateixos tant de terrenys agrícoles abandonats com d’interfície urbana-forestal. També recorda que el repte és massa seriós i complex per a ser condicionat per demandes a curt termini de determinats col·lectius i per la seva potencial dimensió electoral.

Des de fa més d’una dècada, ha anat emergint i consolidant-se una convergència entre els especialistes en incendis referida al fet que no cal reforçar la desproporcionada atenció que es presta a l’extinció enfront de l’estat de manifest abandó dels boscos en bona part del país. Per al COIM, les polítiques que només inverteixen en repressió (incendis, salut, seguretat) acaben fracassant al no abordar el problema de fons. I abordar-ho és el que caracteritza precisament a polítiques progressives, de llarg abast enfront de les merament reactives. El Col·legi afirma que aquesta reflexió és compartida en sectors molt més amplis de la nostra societat, com es va posar de manifest en el passat 8è Congrés Forestal Espanyol organitzat per la Societat Espanyola de Ciències Forestals.

El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests assegura que, a més dels mitjans que ja tenim per a extingir els incendis, necessitem modificar l’estructura dels boscos per a fer-los molt més resilients. Així podrem extingir els incendis, evitant situacions explosives i facilitant la seva restauració posterior. Per a això, el COIM afirma que es requereix d’una prevenció que vagi molt més allà de l’actual, pràcticament limitada a actuacions lineals (tallafocs), manteniment dels accessos, dipòsits d’aigua i vigilància.

Abordar aquest repte de transformació de les masses forestals, després de dècades d’abandó, requereix d’una anàlisi molt més serena, assossegada i participativa. En aquest sentit, el COIM destaca que és necessari treballar sobre els següents punts:

  • Complementar el principi de precaució ambiental, que provoca -en un creixent nombre de casos- la paràlisi de tota gestió forestal, amb el risc que suposa no actuar.
  • Entendre que la recuperació de la gestió forestal en el nostre territori és estratègica per a aconseguir domar el creixent risc d’incendis catastròfics que, en les seves fases àlgides, no poden ser abordats per cap mitjà d’extinció existent.
  • Abordar l’assignatura pendent del finançament forestal per la seva peculiar naturalesa i gran extensió territorial i que actualment només disposa d’uns recursos marginals (11 €/ha·any) enfront de l’agricultura (400 €/ha·any) malgrat que els boscos generen molts més serveis ambientals i se situen en les zones amb més risc de despoblació. La base dels recursos de les CC.AA., el PIB, i la seva relació amb la seva riquesa de boscos, se situa en una relació 1/71 entre les CC.AA. més extremes.
  • Abordar el finançament dels serveis ambientals que proporcionen els boscos i que suposen la justificació d’un excepcional grau d’intervencionisme difícilment comparable i per a la qual existeix base legal (Article 65 Llei de forests, Disposició final 7a, Llei de Canvi Climàtic i transició energètica, ampliar el principi de plena reversió de costos als serveis en la Directiva Marc d’Aigües, entre altres). El termini previst en el cas de la Llei de Canvi Climàtic va expirar en el mes de maig passat.
  • Abordar també el minifundi imperant en la propietat forestal que permeti la gestió d’extenses àrees al Nord-oest i zona Mediterrània, especialment en els límits dels boscos amb altres usos del sòl. Prioritzar les primes de la PAC per a cultius poc combustibles (vinya, fruiteres) que generin mosaics de zones lliures de vegetació estratègicament situats per al treball dels equips d’extinció en cas d’incendi.
  • Finalment, abordar de manera prioritària una regulació de la interfície-urbà forestal incloent la coordinació amb l’urbanisme i les obligacions dels titulars dels terrenys urbans afectats.

El Col·legi Oficial d’Enginyers de forests conclou que aquesta major resiliència serà útil per a la lluita contra els incendis i per a millorar la seva resistència als extrems del canvi global. A més, també milloraran els cabals hídrics, la capacitat pascícola i la producció de carn de qualitat carboni-neutral, la biodiversitat i el paisatge.

D’altra banda, estarem contribuint a generar ocupació rural, a lluitar contra la despoblació i a disposar d’energia renovable, la qual cosa ens permetria ser molt menys vulnerables davant crisis de subministrament com l’actual.