Per reduir la vulnerabilitat davant fenòmens extrems com els aiguats, necessitem anàlisi, planificació i execució d’actuacions integrals a les conques hidrogràfiques
Autor: CEFC. Publicat: 7/11/2024
Quan succeeixen catàstrofes com les inundacions ocorregudes recentment a Castella-La Manxa, Andalusia i, fonamentalment, València, se’ns obren els ulls i ens n’adonem de la nostra immensa vulnerabilitat davant els fenòmens climàtics extrems.
Sense entrar al debat sobre la diferència entre avisos meteorològics i alertes hidrològiques, resulta obvi pensar que, davant episodis de precipitació extrems, en els quals en un sol dia plou més del que acostuma a ploure durant tot un any, es produirà una gran crescuda dels cursos fluvials, ja que aquest és el seu comportament natural. El problema ve quan aquesta gran crescuda és de tal magnitud que s’escapa de les lleres fluvials i de les obres realitzades en el passat per al seu control, i ho arrasa tot per allà on passa.
Aquestes desgràcies acostumen a ocórrer a les zones baixes de les conques fluvials on, tot i que no hi hagi plogut, conflueixen nombrosos cursos fluvials en el seu camí cap al mar, acumulant tot el cabal generat aigües amunt en una única llera. És aquesta llera la que es desborda per la seva limitada capacitat de desguàs degut a la seva mida i el poc pendent existent. Per tant, tot i que els plans d’inundació municipal són una eina molt important per reduir els danys ocasionats per aquestes crescudes, ja que poden ordenar de manera correcta la zona urbana per reduir la seva susceptibilitat i vulnerabilitat, en cap cas seran suficients per si sols davant episodis de precipitació com el viscut recentment.
Partint de la base de que davant de precipitacions extremes s’esdevindran crescudes, la solució no es pot limitar a la reducció del risc a les zones urbanes localitzades a les zones baixes. S’ha d’actuar allà on l’aigua es genera, a les fonts de l’escolament, és a dir, a les capçaleres i zones de recepció de les conques hidrogràfiques. S’ha de fer una gestió forestal adequada de les mateixes per, tot i no poder evitar les crescudes, sí reduir la seva magnitud perquè, quan es produeixin, no siguin tan perjudicials. I és aquí on l’Enginyeria de Forests aporta totes les seves capacitats i competències. L’Enginyeria de Forests és la disciplina clau per fer això, ja que està capacitada tant per l’anàlisi dels riscos potencials, com per la planificació mitjançant les ordenacions forestals i territorials i el disseny d’actuacions, com per a l’execució i control de d’aquestes obres. I a més a més, amb un propòsit multiobjectiu, mitjançant el qual, no només redueixes els riscos hidrològics, sinó que estimules l’economia rural, obtens productes forestals, etc.
Tot això ja ho vam posar a la pràctica en el passat, mitjançant les conegudes restauracions hidrològic-forestals. Però malauradament l’espai forestal es va deixar de gestionar. Ara és el moment de tornar a reprendre aquestes tasques amb la vista posada en l’adaptació i resiliència de les masses forestals al canvi global, ja no per al present, perquè arribem tard, sinó per al futur, quan aquests episodis extrems siguin molt més freqüents del que ho son ara. Perquè no hi ha una millor protecció civil davant de l’emergència climàtica que una adequada gestió forestal integrada.
