Dr. Martí Boada i Juncà, rep la distinció de Col·legiat d’Honor 2017 del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests d’Espanya de mans del degà estatal Eduardo Rojas Briales i la degana a Catalunya Cristina Montserrat Rodríguez, en el marc del Sopar de Germanor del CEFC de 2023 realitzat a Barcelona.
Autor: Eduardo Rojas Briales. Publicat: 03/03/2023
MARTÍ BOADA I JUNCÀ
Neix a Sant Celoni al 1949.
Origen humil vinculat a la gestió forestal al Baix Montseny.
És un autodidacta de vocació i oportunitats acadèmiques a una certa maduresa als 70s en llicenciar-se a la Universitat de Perpinyà primer i després a la UAB en geografía complementat amb sociologia i química.
Es doctora a finals dels 90s a la UAB i al poc temps és professor titular i investigador clau en el impuls del ICTA fins a la seua jubilació a finals de 2019.
Ha estat un dels fundadors de l’educació ambiental a Catalunya i el conjunt d’Espanya desde 1978 al Parc natural del Montseny i per això va ésser guardonat amb el prestigiós guardó Global500 de la ONU entregat en 1995 pel President sudafricà d’aleshores, Nelson Mandela.
Ha treballat de forma molt transversal en molts aspectes relacionats amb el territori com ara l’etnoecologia, la biodiversitat, el canvi climàtic i global, els boscos i la seua gestió entre d’altres.
Ha estat professor visitant a les universitats americanes de Missoula, Montana, Santa Barbara i California, Zacatecas y Morelia de Mèxic i Talca de Chile. Ha estat investigador del programa antàrtic espanyol i ha portat o dirigit recerca a 7 països.
Ha publicat més de 80 llibres i centenars d’articles científics i molts més de divulgació.
És membre del programa MaB de la UNESCO i va ésser el responsable de la xarxa mediterrània de les Reserves de la Biosfera així com del comité internacional per la educació i comunicació de la IUCN.
En 2003 va rebre el Premi Nacional de Medi Ambient.
Creu de Sant Jordi al 1999.
Va ser president de l’òrgan rector del Parc de l’Alt Pirineu.
És membre del Consell Assessor de País Rural.
En el marc de la Capitalitat Europea del Bosc de Barcelona al 2022 va ser el comissari de la seua exposició central “Toquem fusta: disseny, fusta i sostenibilitat” aportant un bon nombre d’obres seues.
Destacaria adicionalment:
· Fidelitat als seus origens humils i de treballadors forestals i al territori rural que viu i que enten.
· Ha estat rebel respecte a l’intent euro-cartesià de segregar les dimensions naturals i socials del territori i el seu patrimoni (Víctor Toledo).
· Ha estat un MESTRE i investigador tardanenc no pas per falta d’interés sino de context social i econòmic que ho fera possible. I ha convertit aquest fet no en un resentiment sinó en una font d’inspiració pragmàtica, rebel i coherent.
· Va tindre que apendre retòrica a algun retor i sense dubte va ser un alumne avançat; és capaç de sostindre l’atenció de l’audiència amb independència de l’edat i formació assegurant que el missatge arrive amb tocs d’humor -cada día més difícils en un context de correcció política- i la seua llarga i rica experiència vital.
· Els seus origens, valors, compromis i formació durament adquirida l’han fet capaç de possar en dubte moltes mitges veritats i mainstream que a força de repetició semblen inalterables.
· Ha inventat una sèrie de termes dels que ja no podem prescindre (dendroracisme).
· Va ser dels primers a superar l’enlluernament tan esteçés vers l’ecologisme recordant les coincidències amb els discursos religiosos que semblaven superats (virginitat, intocabilitat, pecat original, paradis perdut, bulla papal, misticisme, ascetisme,…) al no deixar-se confondre per la estètica obviament molt cuidada destinada a distraure’ns.
· I també ha estat molt crític amb el classisme de la neoaristrocràcia acadèmica que com diem a València a voltes “bufa en caldo gelat” si tenim el coratge de veure i admetre que el rei està nu.
· Ha estat uns dels naturalistes més propers al món forestal, especialment als silvicultors, fent-se solidari de l’incoherent enfocament de la societat vers la seua tasca (Montseny 1994) ocultada per demagògia inconsistent.
· La professió dels enginyers de forests sempre el va fascinar i va escriure una biografía de Rafael Puig i Valls fa 25 anys així como una important recerca respecte de l’establiment del Dia de l’Arbre a finals de XIX i principis del XX.
· Ha estat molt crític respecte la superficialitat que jutja el passat como anacrònic i desperdicia entrendre’l com a premisa per apendre moltes qüestions claus, no repetir els mateixos errors i, sobre tot, la sempre recomanable modèstia.
· Ha donat milers de conferències areu de Catalunya i més enllà, en persona i als mitjans de comunicació i sense pretendre-ho ha estat un dels majors comunicadors del país.
· I em quede amb la tasca que ha fet al seu entorn com ara els rètols ceràmics dels carrers a Sant Celoni, cadascun amb una planta del Montseny diferent aprofintant cada avinentesa per augmentar el coneixement i apreci pel nostre entorn.
Hem compartit molt des del 1994 que coincidirem (també al 1988 al 1r Congrés Forestal Català), molts viatges areu del món però sense dubte el viatge amb el Transiberià fins a Vladivostok amb l’agregat de l’Embaixada espanyola -un altre intelectual irrepetible- a les inmenses extensions de Sibèria. O les amistats trabades amb altres actors geniuins del mon forestal com en Garolera, en Nicasio Guardia, Antonio Martín Chicote dels Carreteros, a Vitoria, a Lliria amb Manolo Civera, teixint una xarxa relacional que dubte existisca en altres sectors i professions on pugam percebre com al forestal l’ànima profunda d’un país.
El COIM va decidir al 2017 que eres més que mereixedor de la distinció major del Col.legi. Amb els geògrafs tenim unes interessants coincidències o millor dit, complementarietats. Llàstima que els esdeveniments d’aquell octubre no feren possible l’entrega del guardó com estava previst. Per això hem cercat la millor oportunitat per fer-ho ara i en persona seguint aquella cita unamuniana “decíamos ayer”.
Moltes gràcies Martí per tota la teua inmensa aportació, compromís i amistat! El pais i el món forestal està en deute amb tú!
Eduardo Rojas, Degà COIM.
