L’enginyeria de forests adapta la silvicultura al canvi climàtic

1 minut de lectura

El dissabte 20 d'octubre de 2018, amb motiu de l'Assemblea General del Col·legi d'Enginyers de Forests a Catalunya i en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DARP 2018, es va a realitzar la jornada tècnica "Adaptant-nos al canvi climàtic", on es van visitar dues experiències de silvicultura adaptada al canvi climàtic als boscos de Montesquiu (Osona).
Mix For Change - Montesquiu En la primera visita, Mario Beltrán (CTFC) i Jordi Vigué (Vigué-Subirà)ens varen explicar les proves que s'estan fent en el marc del projecte Life Mix for Change, sobre adaptació de la silvicultura en masses mixtes al canvi climàtic. En un bosc on es pot apreciar un lleuger decaiment del pi roig (Pinus sylvestris) i una certa abudància de blada (Acer opalus) i auró blanc (Acer campestre), ens van ensenyar i explicar com van realitzar un senyalament dels arbres de futur i dels arbres competidors. El concepte arbre de futur s'empra en silvicultura propera a la natura i silvicultura d'arbre individual, i consisteix a seleccionar l'arbre, mantenint la densitat final desitjada, que pot aportar més valor al bosc, des del punt de vista triat pel silvicultor que tant pot ser econòmic com adreçat a maximitzar la biodiversitat, entre d'altres. Un dels aspectes a tenir en compte a l'hora d'extreure arbres competidors, és la possibilitat de la generació de brots epicòrmics a ran d'un excés d'aclarida. Aquests brots afecten negativament a la qualitat de la fusta en espècies per fusteria. Les seves explicacions i la visita van originar discussions sobre mercat de futur de les espècies seleccionades, viabilitat del senyalament, formació, sistemes de tallada i desembosc, etc.

En la segona visita, Eduard Pla (CREAF) ens va exposar les proves que s'han fet en la mateixa zona en el marc del projecte Life Medacc, sobre adaptació de la Mediterrània al canvi climàtic. Han fet estudis similars dins el projecte en l'Albera (Alt Empordà) i Madrona (Solsonès), i consisteixen en l'anàlisi de l'efecte de diferents tractaments silvícoles en la disponibilitat d'aigua per als exemplars romanents i en el seu estat fitosanitari. Els tractaments emprats van ser 1.- estassada de matoll (low intensity) 2.- estassada de matoll + aclarida baixa (high intensity) i 3.- eliminació de pi roig per accelerar el seu reemplaçament. Els resultats mostren que realitzar l'estassada amb aclarida afavoreix una major disponibilitat d'humitat al sòl i millora l'estat fitosanitari del pi, tot i que en aquest cas, l'estassada sola va implicar un efecte més significatiu.

Actualizat: