Dia Europeu 2019 de la Xarxa Natura 2000

La Xarxa Natura 2000 (XN2000) es deriva de les directives d’aus (1979) i la d’hàbitats (1992), amb l’objectiu de protegir i conservar la diversitat biològica de la Unió Europea. Amb aquest objectiu s’estableix una gran xarxa d’espais naturals a nivell europeu amb uns objectius específics de conservació. A Catalunya hi ha més de nou-cents mil hectàrees terrestres incloses en la Xarxa Natura 2000, la qual cosa suposa més del 30% de la superfície del nostre territori.

La XN2000 no pretén ser un sistema de reserves naturals on l’activitat humana sigui sistemàticament exclosa, sinó establir paràmetres sota els quals l’activitat humana es pugui realitzar sense que suposi una amenaça per als hàbitats i les espècies, i per potenciar i impulsar aquelles activitats que afavoreixen la seva conservació.

La major part de les zones de XN2000 es troben en l’espai rural. Aquí ha sigut, moltes vegades, la pròpia activitat humana i la seva gestió les que han permès la conservació d’hàbitats i les espècies d’interès en bon estat.

Per altra banda, la XN2000 inclou tant boscos gestionats com boscos a dinàmica lliure. La gestió forestal permet compatibilitzar la conservació dels boscos amb el seu aprofitament, ja sigui fustaner, social o cultural.

Hi ha 5 aspectes de rellevància quant al paper que la gestió forestal té respecte a l’afavoriment de la biodiversitat:

  • la reserva d’arbres vells (a raó de 10 arbres/ha) i de peus morts en peu o a terra (a raó de 5 peus/ha) en finques gestionades a fi de disposar d’arbres del màxim rang possible d’edats i poder disposar de nuclis de biodiversitat
  • la reserva localitzada de rodals vells a dinàmica lliure, boscos que per si sols són habitat de nombroses especies i alhora permeten tancar el cicle de vida en la dinàmica del bosc. La seva conservació permet la creació d’una xaraxa de boscos d’alta biodiversitat a nivell de paisatge
  • quan la gestió forestal s’enfoca a escala de paisatge i s’hi integren totes les activitats presents i potencials, facilita la recuperació de pastures i terrenys antigament conreats, fet que incrementa la interfase bosc-conreu o bosc-pastura amb els beneficis que aquests ecotons suposen per a la diversitat biològica. A més, aquest mosaic d’usos permet disminuir el risc de grans incendis forestals
  • la gestió forestal amb objectius d’adaptació al canvi climatic (foment de masses mixtes, diversitat estructural, diveritat genètica, etc) no només permet tenir boscos més resistents i resilients sinó més biodiversos
  • la gestió forestal, ja sigui orientada o no a la prevenció d’incendis forestals, permet millorar la xarxa viària forestal i regular els nivells d’acumulació de biomassa, que, en cas d’incendi, d’una banda disminueix la probabilitat que aquest foc passi a foc de capçades o s’estengui amb gran velocitat convertint-se en un gran incendi forestal (GIF), i d’altra banda facilita l’accés dels mitjans d’extinció en cas d’ocurrència d’un foc. Prevenir els grans incendis forestals es també conservar la natura

Des del Col·legi d’Enginyers de Forests a Catalunya, encoratgem a tots els enginyers i enginyeres que treballen en el medi natural a continuar fent-ho amb la visió integradora amb què hem estat formats: conservant, aprofitant, adaptant i millorant els boscos que el nostre país estima i necessita.

Més informació: